Presentació de Persèfone

Des de sempre la gent ha tingut diferents creences i religions, algunes més similars, altres més diferents. En totes aquestes apareixen figures idealitzades, molt estimades pel públic. En el cas de la mitologia Grega, una d'aquestes figures podríem dir que és Persèfone.

Persèfone és una deïtat grega encarregada de la fertilitat de la terra i la fecunditat, és filla de Zeus i  Demèter. Té molta popularitat gràcies als mites on només apareix (com en el mite de "Orfeu i Eurídice") i, de vegades, protagonitza (com en "El Rapte De Persèfone").

A continuació us explicaré aquells mites i més. 

.....ç

El rapte de Persèfone

Persèfone recollia flors en el camp amb la companyia de les ninfes quan, de sobte, una grieta es va obrir. D'ella, va emerge Hades, el déu de l'inframón que es va enamorar de la nostra protagonista. Ell se la va emportar al seu món.

Demèter va entrar en un estat de còlera, estaba furiosa pel que havia passat. Per alló va transformar a les ninfes que estaven amb ella en sirenes per no haber ajudat a Persèfone. Cal mencionar que, en altres versions, també estaven presents Atena i Artemisa, i elles van ser qui executaven el càstig.

Demèter, desolada pel succeït, va abandonar les seves tasques, cosa que va causar que tot es marceixi. Per això, Zeus va intervenir i Demèter va exigir que la seva filla tornés. Però això no era possible, Persèfone havia trencat una norma fundamental si volia sortir: no menjar res a l'Inframón. Hi han diverses versions, algunes diuen que va menjar 4 llavors de magrana, mentre que altres diuen que van ser 6. Demèter, amb Zeus i Hermes, aconseguieix convencer a Hades pe a que alliveri a la seva filla, però només per sis mesos, els demés haurà de estar amb el seu marit, Hades, cumplint el paper fundamental de ser la reina de l'inframón. 

Així es com explicaven els grecs les estacions, donant a entendre que quan Persèfone surt de l'inframón i totes les flors floreixen és primavera, en canvi, quan ocupa el seu lloc com a reina de l'inframón, la tardor comença. 

Orfeu i Eurídice

Aquest mite comença amb els dos enamorats: Eurídice (ninfa) i Orfeu (deu de la música). Eurídice mor després de ser mossegada per una serp i Orfeu, per amor, va anar a buscar-la a l'inframón treure-la d'allà.

Per aconseguir entrar a l'inframón, Orfeu toca amb la seva lira una cançó a Caronte qui, commogut per la seva música, cedeix i li porta a l'altre costat del riu. El següent obstacle va ser can Cerber, a qui li va haber de tocar altre cançó per tranquilitzar-li i poder pasar. 

Finalment, va arribar amb Persèfone i el seu marit, Hades. Orfeu els va implorar que deixèssin a la seva amada tornar a mon dels vius i, per primer cop des de que Persèfone és reina de l'inframón, es va mostrar misericordiosa i, gràcies a les tristes melodies d'Orfeu, va cedir. Però no s'ho anava a posar tan fàcil.

Els reis de l'inframón  només van posar una pega: Orfeu no podia mirar a Eurídice fins que estiguèssin completament fora de l'inframón. Malgrat la dificultat, Orfeu va acceptar. Aquest heroi va passar per totes les dificultats que li van posar i, quan ja estaven a punnt de sortir, emocionat i pensant que el perill ja havia cesat, es va girar a veure a la seva amada, qui encara tenia un peu a l'ombra de l'Inframón. Orfeu estava tan a prop de salvar a la seva estimada, tan a prop d'acabar amb el patiment, però no ho va aconseguir. Eurídice va desaparèixer davant dels seus ulls. Des d'aquell moment, totes les melodies d'Orfeu es van tornar melancóliques. 

 

Afortunadament, aquesta història no té un final tan dolent. Molt temps després de tornar a la superfície, Orfeu va morir i es va poder tornar a trobar amb la seva amada. 

Aquest mite comença amb els dos enamorats: Eurídice (ninfa) i Orfeu (deu de la música). Eurídice mor després de ser mossegada per una serp i Orfeu, per amor, va anar a buscar-la a l'inframón treure-la d'allà.

Per aconseguir entrar a l'inframón, Orfeu toca amb la seva lira una cançó a Caronte qui, commogut per la seva música, cedeix i li porta a l'altre costat del riu. El següent obstacle va ser can Cerber, a qui li va haber de tocar altre cançó per tranquilitzar-li i poder pasar. 

Finalment, va arribar amb Persèfone i el seu marit, Hades. Orfeu els va implorar que deixèssin a la seva amada tornar a mon dels vius i, per primer cop des de que Persèfone és reina de l'inframón, es va mostrar misericordiosa i, gràcies a les tristes melodies d'Orfeu, va cedir. Però no s'ho anava a posar tan fàcil.

Els reis de l'inframón  només van posar una pega: Orfeu no podia mirar a Eurídice fins que estiguèssin completament fora de l'inframón. Malgrat la dificultat, Orfeu va acceptar. Aquest heroi va passar per totes les dificultats que li van posar i, quan ja estaven a punnt de sortir, emocionat i pensant que el perill ja havia cesat, es va girar a veure a la seva amada, qui encara tenia un peu a l'ombra de l'Inframón. Orfeu estava tan a prop de salvar a la seva estimada, tan a prop d'acabar amb el patiment, però no ho va aconseguir. Eurídice va desaparèixer davant dels seus ulls. Des d'aquell moment, totes les melodies d'Orfeu es van tornar melancóliques. 

 

Afortunadament, aquesta història no té un final tan dolent. Molt temps després de tornar a la superfície, Orfeu va morir i es va poder tornar a trobar amb la seva amada. 

El naixement d'Adonis

Adonis, també conegut com un amant d'Afrodita que es manté per sempre jove. Ell simbolitza la molt i la renovació.

Quan va néixer, Adonis era tan bell que va fetillar a Afrodita, la mateixa deessa de la bellesa. Aquesta va decidir empresonar-li a un cofre i donar-li a Persèfone perquè el guardés. Però quan aquesta va descobrir el que hi havia dins es va quedar tan meravellada per la seva bellesa sobrenatural que es va negar a retornar-lo i això va fer que aquestes dues deesses es barallessin. Ara hi ha dues versions, hi ha que diu que va ser Zeus qui va resoldre aquest problema mentre que altres diuen que va ser Cal·líope. La decisió va ser la següent: Adonis passaria quatre mesos amb Afrodita, altres 4 amb Persèfone i els altres quatre mesos sobrants amb qui ell volgués. Per mala fortuna de Persèfone, Adonis preferia a Afrodita. Per això va decidir passar els altres quatre mesos amb ella.